R20 – La Vall d’Uixó
Ruta
Descripció de la ruta
Aquesta ruta és una de les més desafiadores de la província de Castelló , un autèntic repte que posarà a prova la teva resistència. Creuaràs la Serra d’Espadà de sud a nord, enfrontant un desnivell acumulat de gairebé 3,000 m . Inicia des de la Vall d’Uixó per la CV-230 cap a Alfondeguilla i puja el Port del Marianet , un tram d’escalfament sense grans exigències. Després de passar Chóvar , enfrontaràs el Port d’Eslida , que, encara que de tercera categoria, requereix més esforç. Després de 4 km de baixada per recuperar energia, la pujada es reprèn al Port d’Aín fins a Tales , on podràs gaudir del descens al cor de la Serra, envoltat d’alzines sureres i aire pur. A la part nord del Parc Natural, passant per Ayódar , inicia el tram més exigent de la ruta: el Port de Torralba del Pinar , amb 16 km d’ascens i pendents que arriben al 15%. Des del cim, hauràs completat la meitat de la ruta; la tornada a la Vall d’Uixó presenta una sèrie de repetes en una carretera escarpada. La pujada final per sortir de la Serra cap a Caudiel pot requerir un darrer esforç.
A uns 10 km d’allà, el pas pel Pantà El Regajo us ofereix un paisatge revitalitzant abans del tram final, que passa novament pel Port del Marianet i us porta de tornada a la Vall d’Uixó .
Punts d'interès al llarg de la ruta
Castell d’Eslida (Km 23,3) : fortalesa medieval datada d’època musulmana. Corona la imatge del poble ja que se situa al cim, des d’on es pot albirar tot el poble. Actualment es troba gran part en ruïnes però s’ha pogut saber que va ser un lloc rellevant degut a la importància de la vila. Aín (Km 29,1) : petit municipi proper al bec Espadà, envoltat d’elevades i escarpades muntanyes. El castell, tot i estar pràcticament en ruïnes, manté una part dreta i des d’on es pot observar una magnífica panoràmica de la serra. Al llarg de tot el nucli històric et trobaràs amb innombrables fonts. Ayódar (Km 52,1) : Municipi enclavat a la Serra d’Espadà actua de separador d’aquesta i el riu Millars. No va ser repoblat fins a l’any 1611, cosa que va provocar que encapçalés la Baronia, època de la qual es conserva el palau. Torralba del Pinar (Km 62,5) : localitat molt propera a Terol, situada al vessant nord de la Serra d’Espadà, cosa que fa que gaudeixi d’atractius paisatgístics del Parc Natural. Un municipi de menys de 70 habitants on podràs relaxar-te i gaudir de la natura. Església parroquial – Caudiel (Km 84,2) : fundat el 1616 per frares agustins. Durant uns quants anys va ser utilitzada com a escola, hospital i ajuntament, encara que sempre ha mantingut l’ús religiós. Ermita de Sant Cristòfol – Castellnovo (Km 107,4) : ermita catòlica datada del segle XV amb una composició i estil similar l’ermita de Sant Antoni de Pàdua. Cada 3 de maig hi ha la festivitat de la Santa Creu i tots els veïns hi van per passar-hi el dia. El més increïble de l’ermita són les vistes, la impressionant panoràmica de la natura i els pobles. Azuébar (Km 120,4) : situat al sud-est de la Serra d’Espadà enclavat en un vessant. Tres llocs d’interès que pots visitar a Azuébar és el castell, que encara es manté dret; l´església parroquial datada del segle XVII i els forns de mercuri, tota una prova de la tradició minera de la població.
La Vall d’Uxió es troba a la Plana Baixa de Castelló, als peus de la Serra d’Espadà ia prop del mar Mediterrani , cosa que li dóna un clima suau durant tot l’any. La seva posició estratègica ha afavorit la seva ocupació des de la prehistòria, com tasten les Coves de Sant Josep , que daten del Paleolític i conserven pintures rupestres. Aquestes coves, amb el riu subterrani navegable més llarg d’Europa, són un destacat atractiu turístic. Posteriorment, va ser habitada al Neolític i l’Edat de Bronze, èpoques en què es van construir llogarets fortificats. La ciutat va créixer sota el domini àrab, i després de la reconquesta de Jaume I , va ser repoblada amb cristians. A partir del segle XVIII, la Vall d’Uixió va experimentar un gran desenvolupament després de diversos conflictes bèl·lics. El municipi compta amb un valuós patrimoni religiós , entre el qual destaquen l’ Església de La nostra Senyora de l’Asunción , d’estil neoclàssic, i diverses ermites, com les de Sant Vicent Ferrer i La nostra Senyora del Rosari . També sobresurten els aqüeductes de San José i Alcudia , d’origen romà. La gastronomia local és famosa pels seus arrossos, especialment l’ arròs empedrat i l’ arròs al forn , a més de dolços com els manjovens d’origen àrab. Per tastar els seus sabors, el Restaurant el Guano és ideal, i per a un esmorzar casual, el Bocaburguer és popular entre els locals.
Per a l’allotjament, opcions properes inclouen el Balneari de Villavieja per a una estada de relax, o l’econòmic Hotel Belcaire al mateix municipi.
Coves de Sant Josep : gruta per la transcorre el riu Sant Josep amb més de 15.000 anys d’antiguitat. És el riu subterrani navegable més llarg d´Europa i Patrimoni de la Humanitat. La Punta d’Orleyl : gran extensió que alberga les restes d’una ciutat pertanyent a diverses èpoques Església de La nostra Senyora de l’Asunción situada a la plaça que posseeix el mateix nom. D’estil neoclàssic, encara que la torre del campanar és posterior amb estil barroc. Ermites: Sant Vicent Ferrer, la Sagrada Família, Sant Antoni i la Nostra Senyora del Rosari. Aqüeducte romà de Sant Josep i Alcúdia : sistema de conducció hidràulica que roman intacte des de la seva construcció en època romana.
Balneari de Villavella (Plaça la vila 5, La Vilavella) : acollidor balneari a uns 5Km de la Vall d’Uixó. Hotel Belcaire (Avinguda Europa s/n) : al centre de la Vall d’Uixó. Hotel senzill amb preus assequibles.
